Els menors que necessiten ser acollits per una família que no és la pròpia estan en situació de desemparament. Es considera que un menor està desemparat quan falten les persones que se n’han de fer càrrec, o quan aquestes persones estan impossibilitades i es pot apreciar que al menor li manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat. També està en situació de desemparament l’infant que presenta signes de maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals, d’explotació o altres de naturalesa anàloga.
Aquests infants freqüentment estan ingressats en centres, residències o llars infantils i, fins i tot alguns de fa massa temps, pel qual cosa necessiten viure i crèixer dins de la normalitat d'una família i es pot comprovar com, al cap de poc temps de viure-hi, l'infant millora en tots els aspectes.
